dimarts, 9 de desembre de 2008

Rescat en accident laboral

Dies enrera vam haber de realitzar una actuació de rescat en un accident laboral, un d'aquells que es podria calificar com a accident tecnològic.
Es tractava d'un treballador precipitat en una obra, que va caure des d'una alçada d'uns 10 m a un dipòsit subterrani d'aigua en una planta industrial en construcció.

Degut a la proximitat del lloc de l'accident, a la nostra base, l'arribada va ser molt ràpida, la sortida estava configurada per una dotació GRAE (4) i una de parc (4). Això va fer que fossim el primer recurs d'auxili en accedir al lloc de l'accident, abans que qualsevol recurs sanitari.
En la valoració inicial, vaig poder veure que es tractava d'un dipòsit de grans dimensions inaccesible i que en el fons hi havia un treballador estirat al terra, però conscient, amb un altre de peu al costat que l'acompanyava i demanava ajut. Per accedir al lloc hi havia una escala colissa totalment estesa (+10m) al límit de la seva extensió útil.

Aspectes referents a l'actuació:
  • Primer objectiu: accedir a l'accidentat per fer les primeres valoracions amb material sanitari i d'immobilització bàsica (motxilla sanitària del furgó de rescat). Accedim a través de l'escala colissa instal·lada.

  • Valoració del pacient i passar la informació a control: confirmació que es tracta d'un pacient politraumàtic greu amb fractures ossies importants i les particularitats de l'escenari.

  • Nova petició de recurs sanitari medicalitzat, degut a les patologies que presentava el ferit.
  • Arribada del SEM amb una intermitja (infermeria).

  • Baixem l'equip sanitari (tècnic i infermera) assegurats amb corda i l'arnés de triangle, fins el lloc on es troba l'accidentat. Fem arribar el material sanitari que se'ns demana en primera instància.

  • S'estableix un equip que treballa a nivell sanitari a l'interior del dipòsit i un altre que queda a dalt per tal de passar tot el material que és necessari en el lloc on es troba l'acidentat (establim un mode directe de comunicació), el fluxe de petició de material és constant: sueros calents, equip d'oxigenoteràpia, matalàs de buit, fusta, llitera de rescat, fèrules...

  • Treball intens del conjunt de l'equip SEM i bombers per d'estabilitzar, immobilitzar i atendre el ferit en les seves lesions: fractures de pelvis, femur, cubit-radi, oberta d'humer, estomac en defensa... i poder altres.


  • Accions per part de l'equip de dalt per instal·lar un braç-grua d'un camió que es troba al lloc, per tal de plantejar la maniobra de rescat amb aquest recurs.

  • Un cop el ferit estabilitzat el col·loquem en un matalàs de buit i tot ell a dintre de la camilla de rescat Alp per tal d'efectuar la mobilització del ferit amb portó fins a dalt, on ja ha arribat una ambulàncià amb metge que recepcionarà el ferit i efectuarà el trasllat a l'hospital.

A destacar.....

La bona sintonia amb l'equip sanitari desplaçat al lloc, crec que es va donar una resposta integral de gran nivell, ordenada, precissa i efectiva.

Cal felicitar tambè al tot el grup de bombers que va integrar el tren de sortida, actuació, que sense grans complicacions tècniques pel que respecta al rescat, si va fer que haguèssim d'aplicar a molt alt nivell els nostres coneixements sanitaris en una situació realment compromesa pel ferit.

No hem d'oblidar que el suport saritari és un dels nostres valors afegits quan hem de treballar en situacions i escenaris precaris, on l'accès del recurs sanitari no és optim.

divendres, 5 de desembre de 2008

Sebas Massagué, campiò d'Espanya d'Orientació de Bombers


El dia 30 de novembre es va celebrar a la localitat Prats de Lluçanès, el II Campionat d'Espanya d'Orientació de Bombers. Cal felicitar als bombers de Vic, Prats, Bombers en general... i al club d'orientació Natura i Esport, per la brillant organització de l'event, que va fer que poguessim gaudir d'una jornada d'orientació esplèndida.
El dia va ser molt fred, però no va impedir una alta participació per part de membres del nostre col·lectiu, que vam poder practicar aquest esport en uns terrenys realment formidables i amb uns mapes de molta qualitat.

Aquest any, el guanyador absolut en la categoria reina ha estat el nostre company Sebastià Massagué, al que des d'aquí vull felicitar, que amb un temps de 1:06:40 es va imposar a la resta de participants en una molt bona cursa.

Bé ara caldrà esperar tot un any per poder lluitar de nou pel campionat, en aquest cas, l'organització recaurà en els companys de Múrcia a través del club Totana-O, que ben segur estaran a l'álçada d'aquest esdeveniment.

Si vols veure la classificació clika el títol

diumenge, 30 de novembre de 2008

Jornada hivernal a Tírvia

El proper mes de desembre, concretament els dies 17 i 18, realitzarem una jornada pràctica de dos dies a la zona del Pallars, estarà dedicada a l'abordatge i atenció del pacient hipotèrmic en condicions hivernals. Estem treballant en conjunt GRAE+GEM, per tal de dissenyar els continguts i els objectius formatius a assolir, a través de la realització de tallers teorico-pràctics i supòsits de treball.











Estratègies d'atenció sanitària i un simulacre de recerca en allaus seran part dels temes que tractarem, a més d' una xerrada informativa sobre l'estada de membres del col·lectiu a la trobada anual de la CISA-IKAR de Chamonix.

dissabte, 15 de novembre de 2008

II Campionat d'Espanya de Bombers


Els companys de Bombers de Vic, en un dels molts actes de celebració del seu 150e aniversari, organitzen aquest any el II Campionat d'Espanya de Bombers, donant continuitat al que es va celebrar amb èxit, l'any passat a Mataró.

Us animo a participar en aquest event i tastar el que sens dubte és, un dels esports més apassionats desenvolupats en plena natura, això si, correu el risc d'enganxar-vos i afegir una afició més al vostre sac. Espero veure-us!!!!!!!!!

Més info:
Cliqueu sobre el títol o http://www.bombersvic.cat/

dijous, 13 de novembre de 2008

Ferrada Regina, simulacre de rescat

Durant les jornades pràctiques d'aquest mes, hem efectuat una simulació de rescat d'una persona que pateix un accident, durant la realització de la famosa via ferrada Regina, a la paret d'Oliana (Alt Urgell). Ens plantegem l'exercici de manera que l'actuació no es pot realitzar amb helicòpter, i hem d'efectuar un rescat amb maniobres de descens de llitera des del lloc on es troba l'accidentat, que hem situat en un punt mig del recorregut de la llarga ferrada, uns 25m per sobre del conegut pont penjat.


L'equip de treball el configurem 8 persones (7 GRAEs + metgessa). Plantegem la maniobra de manera que el nostre primer objectiu, és arribar amb la llitera al coll que forma la gran agulla, per així efectuar el descens pel recorregut de la pròpia via. Per aconseguir això, efectuem una despenjada guiada de la llitera fins la capçalera del pont penjat, situada en l'agulla i des d' allà donem continuitat a la maniobra realitzant una despenjada directa, en aquest cas amb potó per tal de facilitar la progressió en descens, fins a coll.
A partir del coll i seguint el recorregut de la ferrada fins la seva base, efectuem un total de 8 despenjades amb la llitera en vertical, sempre acompanyada de portó.
Les cordes utilitzades (tractora i assegurança) són de 40m, cosa que facilita un descens àgil i segur. L'inconvenient d'utilitzar cordes massa llargues en aquest tipus d'actuacions radica, en que la sinuositat del recorregut fa que les maniobres estiguin exposades a frecs importants de les cordes, caiguda de pedres, branques...

Per tal d'efectuar les despenjades utilitzem l'Stop per la corda tractora i el Grigri per la corda de seguretat , descensors recomanats per aquestes finalitats, que junt amb l'us imprescindible de desviadors i homes politja fem que els recorreguts de les cordes siguin el més nets possible.

Com a punts d'ancoratge de les capçaleres i dels desviadors utilitzem els de la pròpia via cosa que facilita la fluidesa de les maniobres, junt amb la coordinació de l'equip de treball en que dos rescatadors sempre s'avancen al recorregut per tal de recepcionar la llitera en una nova instal·lació i alhora donar continuïtat.

Reflexions...

  • Les maniobres en despenjada fraccionada (no directa) requereixen un important número de rescatadors, un mínim de 7 seria necessari per tal d'efectuar recorreguts d'algun centenar de metres.

  • S'ha de tenir la precaució de no iniciar la mobilització dels ferits fins que la maniobra i els objectius no estiguin ben establerts: recorregut, situació de les capçaleres i dels rescatadors..., la llitera "un cop es belluga no ha de parar".

  • La llitera sempre ha d'anar acompanyada del portó i el sanitari ha de seguir el seu recorregut per tal de vetllar per l'atenció dels ferits, recordem que aquest tipus de maniobres poden ser de llarga durada (algunes hores).

  • Atenció a la caiguda de pedres, frecs de les cordes... anticipar-se als recorreguts per tal de prevenir aquests problemes.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Gruatges a grans parets

Cavall Bernat (fons GRAE)

Un cop més una iniciativa particular, en aquest cas encapçalada pel David López (i altres col·laboradors), ha impulsat un nou i important concepte pel que respecta a les maniobres de grua amb helicòpter, l'accés i la recollida de rescatadors directament a grans parets.

Degut a la complexitat i el compromís que aquestes operacions impliquen, feia temps que es parlava de millorar i desenvolupar una tècnica que fes que aquest tipus d'actuacions amb l'helicòpter, que sense ser freqüents, si cal realitzar de manera puntual a causa de la gravetat d'alguns sinistres, es desenvolupessin de manera clara i amb un plus de seguretat que tots desitjàvem. Aconseguint així, que tots els membres de l'equip que participem en el rescat (operador-pilot i rescatador) poguéssim valorar la viabilitat d'aquests tipus d'operacions amb una franja de seguretat molt més àmplia de la que teníem fins ara.
Simulacre Paret de Diables, Montserrat (fons GRAE)

Per arribar a complir aquests objectius la tasca no ha estat fàcil, comissions de treball, reunions, reflexions, disseny... i sobretot motivació per tirar endavant aquest projecte, ha fet que ara per ara, s'hagi consensuat una maniobra tipus que acompanyada d'un protocol de desenvolupament i les pràctiques necessàries, pot fer que consolidem una nova tècnica de treball amb la grua de l'helicòpter i un recurs més d'actuació, sens dubte una evolució.

Com he comentat es tracta d'una maniobra complexa i d'ús puntual que no s'ha de realitzar de manera indiscriminada, alguns dels requisits per dur-la a terme podrien ser:

  • Atenció a ferits que presenten patologies greus o molt greus i que estan localitzats en escenaris inaccessibles en un curt plaç de temps amb recursos convencionals.
  • Accés a escenaris verticals (reunions sòlides...) on el rescatador pot assegurar-se amb total garantia.
  • Consens per part de tot l'equip pilot-operador-rescatador de la viabilitat de la maniobra sense marge a dubte.
  • Disposició per part del rescatador de tots els recursos i materials per ser autònom i eficient un cop l'helicòpter el deixi a la paret.

    Pràctica formativa a les Portelles (Montserrat)

Curs GRAE Muntanya 2008

Per fi es fa realitat una de les velles reclamacions del col·lectiu GRAE, almenys per part dels més antics, la de rebre algun tipus de formació reglada per tal de complementar la rutina d'exercicis i pràctiques que es realitzen periòdicament durant el transcurs de l'any.
Aquest any i degut a circumstàncies vàries, s'ha pres com a model ofertar un bloc formatiu continu, semblant al Curs que els GRAEs de l'última convocatòria van rebre com a formació de nova incorporació, la filosofia a seguir ha estat la d'intentar unificar criteris de manera homogènia en tot el conjunt del col·lectiu professional, que recordem té l'obligació de realitzar aquest curs.


Simulacre de rescat en paret a Perles (Alt Urgell)

A pesar de les poques novetats que s'han introduït, del disseny general del curs, i d'altres variables que cal ajustar, la valoració que puc fer des del meu prisma és altament positiva, crec que ara que s'ha col·locat aquesta primera pedra és el moment de començar a planificar l'any vinent amb un calendari més estructurat i assequible per la gent, amb la introducció de temàtiques noves que facin evolucionar el grup cap a allà on volem tots que vagi, en la millora qualitativa en les actuacions i en la seguretat en les operacions de rescat.

Simulacre de rescat en cavitats. Avenc dels Esquirols (Serra de l'Ordal)

dijous, 9 d’octubre de 2008

Accidents fora via


Cada cop són més les actuacions que van més enllà del concepte clàssic del rescat de muntanya pròpiament dit, els anomenats rescats tecnològics o els relacionats amb la mobilitat augmenten any rere any. Els accidents fora via de vehicles o accidents de trànsit succeits en entors de difícil accés, requereixen molts cops la utilització del recurs especialitzat GRAE, per així, facilitar i complementar les tasques de rescat, a que els Bombers d'arreu de Catalunya donen resposta.

Les característiques que poden donar peu a l'actuació en aquests tipus de serveis vindrien marcades per diferent raons:
  1. Dificultats tècniques d'accés dels grups d'emergències locals a la zona de l'accident si es confirma la presència de ferits.
  2. Difícil o impossibilitat d'accés dels vehicles d'emergència al lloc de l'accident.
  3. Escenaris de risc especial pels grups d'intervenció (verticalitat, fred, atmosferes tòxiques...)
  4. Requeriment d'un recurs sanitari efectiu in situ.
  5. Previsió d'una mobilització complexa dels ferits. Terrenys inestables, verticals amb grans desnivells..., sol·liciten d'un gran nombre de gent per fer una evacuació i no garanteixen la correcta mobilització dels ferits.
  6. La necessitat de materials tècnics especials per tal de realitzar evacuacions, especialment les lliteres de rescat.
Entre d'altres alguna de les avantatges que l'activació comporta poden ser:
  1. Accesibilitat ràpida i efectiva dels equips sanitaris i de rescat a l'escenari de l'accident.
  2. Suport i col·laboració amb els equips d'emergència de la zona.
  3. Possibilitat d'evacuació de ferits in situ amb maniobres de grua d'helicòpter... sempre i quan les condicions ho permetin.
  4. El trasllat de ferits amb patologies greus de manera ràpida i efectiva fins a l'hospital o el recurs sanitari més proper...
Camilla de rescat TSL

dimecres, 20 d’agost de 2008

Multi Monti, "els ancoratges dels rescatadors".


Sens dubte, una de les prioritats alhora d'iniciar una maniobra de rescat, és la de plantejar i crear un escenari segur, que a més faci efectives les maniobres a realitzar: progressió fins la víctima, encamillats en vertical, evacuació de persones... Probablement i pel que respecta als rescats complexes: grans verticals, coves... el fet de muntar instal·lacions que a més de segures siguin efectives és una de les tasques mes difícils i importants, molts cops costa trobar aquell escenari que et faria falta.

Es per això que la importància de dominar les tècniques de col·locació de peces que ens serviran com a punts d'ancoratge és primordial. Avui en dia existeix una gran varietat de productes relacionats amb el tema, els més famosos són el Parabolt i el classic Spit, un més utilitzat en el món de l'escalada i l'altre en espeleologia.

Pel que fa a les novetats en el mon dels ancoratges per roca està agafant molta força un "nou" producte anomenat Multi Monti, que pel que respecta al món del rescat presenta tota una serie d'avantatges respecte als altres que fan que m'atreveixi a dir que es tracta de "l'ancoratge del rescatador per excel·lencia".

MMS 10 x 60


Les avantatges que crec que es poden destacar són:

1-Altes resistències als esforços de cisallament i tracció (sempre en bona roca).

2-Fàcil i ràpida col·locació.

3-Poc material necessari per la seva instal·lació: taladro i clau de 16 (martell per sanejar).

4-Us de broques de 8 mm per peces de mètrica 10mm: més autonomia de bateria de taladro.

5-Reutilitzables en roques no extremadament dures (en granet no).

6-No es deixa residu en la roca, tan sols el forat un cop acabades les maniobres de rescat...




En cas de bona roca es podria prescindir inclús del martell, tan sols amb una clau de 16 i el taladro seria suficient per muntar una instal·lació.


Probablement a base d'utilitzar-los surti alguna qüestió més a destacar, de fet es que es tracta d'un recurs més que cal conèixer i treballar-lo per tal de treure-li totes les possibilitats que ens ofereix. Per més info podeu consultar el seguent web:

http://www.cens.it/06d09multimonti.htm

  • Un truc per dur-los en el porta matrial de l'arnés, preparats per ser utilitzats en situacions de verticalitat és envoltar amb un filferro plastificat el cos del cargol de manera que no pugui escapar-se del forat de la placa.




dimecres, 13 d’agost de 2008

Fotografia esfèrica de simulacre de rescat.

La Sara -brillant metgessa i companya del GEM- m'ha fet arribar un enllaç web on podrem gaudir d' una imatge presa amb la tècnica de fotografia esfèrica (permet navegar per la imatge...). Es tracta d'un simulacre de rescat de muntanya amb helicòpter realitzat pels companys del GREIM de la Gàrdia Civil d'Aragó. La imatge està presa a la zona del Balcó de Pineta i com podreu veure és realment espectacular. Gràcies per l'aportació.
Si cliqueu sobre el títol hi podreu accedir directament!!!

dimarts, 12 d’agost de 2008

Activitats del reforç d'especialitat.


La política d'efectuar activitats dedicades a l'especialitat i a la presència en el territori, és sens dubte un dels temes que s'hauria de seguir impulsant en aquesta nova etapa del GRAE. De tots és sabut que no és el mateix afrontar un servei amb la idea clara de com és l'escenari on s'ha produït un accident, a no disposar d'aquesta informació prèvia. La informació que rebem quan es produeix un accident, en ocasions, no és lo precisa o acurada que desitjaríem, això fa que un bon coneixement dels escenaris de treball o de les activitats realitzades et permetin valorar millor el dimensionat i la configuració d'una sortida.
De totes formes, una bona font cartogràfica i documental, junt amb una bona base de dades específica, on poder trobar informació relacionada amb l'activitat muntanyenca o amb el rescat, i que integri tot el nostre territori, pot suplir en bona mesura el fet de conèixer presencialment cada racó i activitat del nostre país.



Un dels mecanismes per efectuar aquest tipus d'activitats relacionades amb el treball de camp que representa l'obtenció de dades, és la jornada de reforç d'especialitat. La realització de fitxes de camp sobre cavitats, zones d'escalada, itineraris excursionistes..., amb informació d'interés pel rescatador com ara: tracks d'accés, waypoints de localització, accesibilitat amb helicòpter... i les característiques de l'escanari que es treballa, un cop magatzemades i gestionades poden ser una font documental d'un valor fonamental per un grup de rescat modern.
Cal seguir impulsant la política de que els especialistes dediquem el màxim de temps de la nostra activitat laboral a efectuar tasques d'interés que reverteixin en la pròpia especialitat, això sens dubte ha de marcar un salt qualitatiu importantíssim en la nostra labor.


dissabte, 26 de juliol de 2008

Greu accident a la Easy Rider. 20-07-08



El passat diumenge vam haver d'actuar en un greu accident d'escalada que es va produir a la via Easy Riders de la Paret de l'Aeri de Montserrat. És d'aquells dies i serveis en que com a rescatadors ens vam haver "d'aplicar", en que la qualitat de l'equip humà que configura l'actuació surt a la llum, rescatadors, operador de vol, pilot... i tot el conjunt que integrava la sortida va haver d'estar al nivell que sol.licita aquest tipus de serveis. Malgrat això, i com no es poden fer miracles, el balanç de la nostra actuació no va fer que l'escaladora que va patir una impressionant caiguda superés les greus lesions que presentava.
És per això, que per una banda vull felicitar a tots els integrants del tren de sortida que em va tocar coordinar i afegir-me al condol de tot el col.lectiu d'escaladors, familiars i amics de la Cristina.

Resum de l'actuació

Era al voltant de mig dia, que rebiem una trucada directament al Parc d'ex-membres del GRAE, avisant d'un greu accident d'escalada a la via Easy Rider de Montserrat. La informació de primera mà va ser una de les claus alhora al configurar el tren de sortida i del balanç de la nostra actuació:
  1. Important caiguda d'un escalador a la via Easy Riders de la Paret de l'Aeri.
  2. Un possible accidentat molt greu que penja de les cordes.
  3. L'accidentat no respon a les crides d'altres escaladors que estan a la zona.
  4. Situació a la part mitja de la paret, a uns 100 m del terra.

Tota aquesta informació inicial hem va permetre prendre un seguit de decisions que penso van ser encertades:

  1. Activar a Sala Central i CC l'helicòpter amb dos rescatadors + metge.
  2. Configuració de l'equip heli-transportat per treballar en paret: motxilla H/C, petate de corda extra, taladro i material per equipar.
  3. Activació per via terrestre del reforç amb els dos GRAEs que estaven a la zona.
  4. Activació del vehicle de rescat amb 2 GRAEs per terra.

Això ens va permetre actuar en diferent fases i equips de treball de cara a abastar una actuació que presentava un plus de complexitat degut a la ubicació i les patologies de l'accidentada.

  • Efectuem com a maniobres de rescat:

-Valoració inicial des de l'aire de l'escenari de l'accident.

-Preparació del primer accés a paret d'un rescatador.
-Accés directe amb gruatge a reunió on es troba el company de cordada.
-Accés amb corda d'instal·lació a l'accidentada per efectuar la valoració de la pacient i assegurar l'escenari de rescat.
-Simultàniament, evacuació del company de cordada amb maniobra de grua des de R 3 de la via.
-Accés del 2on equip de rescatadors a R3 amb material pesat de rescat per efectuar la maniobra d'evacuació de la ferida: Camilla de rescat, 2 petates de corda de 100m, +bagues,+mosquetons...
-Muntatge d'instal·lació de rescat i plantejament de la maniobra d'evacuació en descens.
-Encamillat en paret de la ferida i mobilització de la camilla amb portó amb doble instal·lació de corda tractora i seguretat fins al terra. Descens d'uns 70m.
-Recepció per un equip de rescatadors de la base de la paret de la camilla i el portó, que s'encarreguen de desviar des del terra la vertical del descens per evitar obstacles.
-Evacuació amb helicòpter amb maniobra de grua amb camilla des de la base de la paret.
-Recollida de material i descens de tots els rescatadors de la paret.
-Maniobres de grua amb helicòpter per treure tots els components de l'equip de l'escenari de l'accident junt amb tot el material.

Conclusions

  • Es necessari valorar molt bé la informació de cara a configurar el tren de sortida en una actuació que es sospita complexa. A pesar d'això i davant de la sospita cal activar tots els recursos que estiguin al nostre abast, en molts casos som els GRAE els que tenim l'última paraula alhora d'establir un dimensionat, fem-ho.
  • Els rescatadors que anem en el primer atac, a l'helicòpter, hem d'anar "full equip", preparats per la pitjor de les situacions, dintre de les possibilitat que dona el transport aeri i sabent si és necessari que altres recursos estan en camí.

  • Cal trobar l'equilibri entre el que preveus que et cal i el que pots dur en primera instància.

  • Alhora d'accedir a l'escenari de l'accident mitjançant un gruatge directe a paret, s'ha de fer amb la maniobra pre-establerta i clara per tot l'equip, amb el rescatador completament preparat i equipat per iniciar l'actuació i ser efectiu en un escenari vertical.

  • Es necessari un plus de concentració, val la pena dedicar uns segons a establir amb claredat les maniobres inicials abans de començar.

  • La comunicació via ràdio entre els diferents equips que integren la sortida és importantíssima per tal de coordinar l'activitat i treballar amb seguretat.

  • Marcar de manera molt clara qui porta el pes de la coordinació del rescat, qui distribueix tasques, estableix rols de treball i informa dels esdeveniments i accions. La comunicació entre tots els equips ha de ser constant, clara i contrastada.

  • No avançar-se als esdeveniments i marcar un ritme de treball constant i precís.

Comentaria banda

Simulacre a la Mas Brullet. Agost 2007

La importància de la pràctica tècnica, analítica, els simulacres de rescat..., fan que la resposta a aquest tipus de serveis que es poden qualificar de complexes, sigui més efectiva a tots nivells:

  1. Seguretat pels rescatadors.

  2. Coordinació de l'actuació.

  3. Atenció a les víctimes d'un accident.

  4. Desenvolupament del rescat.

El debriffing un cop acabat el servei és imprescindible i molt profitós, es important establir un torn de paraula perquè tothom expressi les seves inquietuts, valoracions...

dimecres, 23 de juliol de 2008

Formació pels GRAE de Pobla. 13-07-08


Aquest diumenge hem estat amb els GRAE de Pobla compartint una jornada formativa emmarcada dins del programa del Curs GRAE Muntanya. Durant la jornada, que ha destacat per l'ambient i per ser altament profitosa, hem pogut realitzar pràctiques de maniobres de rescat, instal·lacions... L'activitat s'ha desenvolupat en el Congost d'Erinya, escenari idoni per habilitar i condicionar per tal de desenvolupar jornades d'aquest tipus.

Accident del vehicle de Castellar. 12-07-08

En aquesta feina de tant en tant toca assistir a accidents que jo anomeno com a històrics, per sort o per desgràcia no podem intervenir en el devenir cotidià de la gent i com a bombers només podem aportar el nostre gra de sorra per tal de sol·lucionar a la societat els desencaixos i esdeveniments indesitjats que aquesta provoca en el seu dia a dia. Com a professional, els serveis històrics curteixen i probablement et modelen com a bomber, sempre, de cara a poder afrontar qualsevol esdeveniment de millor manera, el Balandrau, l'enfonsament de l'Oca, l'Euromed de Torredembarra, ... i molts altres menys mediàtics formen part de la història professional d'un bomber. Altres amb connotacions especialment desagradables pel nostre col·lectiu, són aquells en que la implicació en l' accident és pròpia al Cos de Bombers, malauradament ha passat el que no ha de passar mai, que uns bombers que es dirigeixen a un sinistre prenen mal durant un trajecte, espero que sigui l'últim cop que he de participar en un "històric" per aquestes causes.
El meu més sincer condol a familiars, amics i companys del David i el desig d'una ràpida millora a la resta de bombers accidentats que integraven la sortida.

dijous, 26 de juny de 2008

Pont de Sant Joan accidentat

Han estat uns dies d'activitat intensa en el GRAE Central, el bon temps i un pont llarg han fet que molta gent surtis a la muntanya a fer activitat, ja sabem per experiència que la suma de gent+activitat+muntanya és sinònim de feina, la realitat és aquesta.
Cal destacar d'entre tots els serveis, al voltant de 10 actuacions, dos accidents d'escalada, un al Pic del Martell i altre succeït el dia 22 de juny al la via Puigmal del Cavall Bernat, aquí teniu l'explicació feta pel Peri, de com van anar les coses en aquesta actuació.

Crònica d'un rescat al Cavall. 22-06-08 (ByPeri)



El passat dia 22 de juny rebem un avís d'accident d'un escalador que ha caigut a la via Puigmal del Cavall Bernat. 
Fem sortida amb dos Graes en helicòpter i dos Graes més per terra. No surt el metge doncs està en un altre servei. 
La caiguda ha estat al tercer llarg, s'ha penjat d'un tascó que ha cedit i ha fet una cremallera de 20-30 metres.Com a conseqüència de la caiguda pateix una fractura oberta a l'alçada del turmell. A la nostra arribada veiem que la cordada ja es troba a 40 metres del terra els fem indicacions de que aturin els descens per no agreujar les lesions. L'helicòpter ens deixa amb estacionària al peu del cavall a 3 dels Graes. Arribem fins al ferit escalant el primer llarg de la via i instal·lant corda.

Li fem l'atenció sanitària adient i demanem permís al metge per administrar sueros i medicació, també immobilitzem la fractura amb fèrula de Kramer.
L'extracció del ferit la fem amb arnès de triangle i un gruatge que realitza el quart Grae que participa a l'operatiu.
Posteriorment és evacuat amb ambulància del SEM fins a l 'hospital de Manresa.

Conclusions:

- La valoració inicial va ser que l'escalador estava una mica més amunt, per tant, pensàvem que hauríem d'escalar una mica més, això poder,va demorar una mica l'accés.
- Un cop feta l'atenció sanitària, vam demanar l'helicòpter per fer la grua, ens hauríem d'haver anticipat a demanar-lo abans doncs es va fer una mica llarga l'espera i més tenint en compte que l'aparell havia parat motors.
- En el moment del gruatge teníem escaladors per sobre de l'aparell, situació de molt risc per la possible caiguda de pedres. Se'ls ha de poder avisar d'alguna manera. Com? Megàfon?
- A la maniobra de grua s'ha d'aclarir i deixar ben clar per l'emisora que el ferit no es trobará lligat a la reunió, per que el Grae que fa el gruatge estigui tranquil en aquest aspecte.
- La importància de que qualsevol Grae pugui administrar analgèsia. En situacions com aquesta de difícil accés és imprescindible.

Nota de comiat (Peri)

Benvolguts companys.

Primer de tot he de dir que no m'esperava la felicitació des del blog del Janbo, m'ha fet molta il·lussió i casi em cau una " lagrimilla".
M'agradaria fer-vos un bon discurs però sóc home de poques paraules. Només expressar la meva alegria d'haver pogut treballar amb tots vosaltres. Coral segueix transmetent aquesta força i energia positiva, David sort amb els estudis d'infermeria demostres una gran motivació. Joanet no t'encenguis com una teia, gent com tu amb la teva experiència fa falta al Grae recorda-ho. En quan a les aranyes d'Olot i el xiquet de Bràfim hem estat poc temps junts però ha sigut un plaer.
I a tots un suggeriment cuideu a la resta de bombers del torn són molt bona gent i animar-vos a aconseguir les vostres fites.

Janbo gràcies per tot i una abraçada a tots.
Peri.

dimecres, 25 de juny de 2008

Felicitats Caporal Peri

L'amic Peri ens marxa del torn D, això si, motivat per una bona causa, el seu esperat ascens com a caporal. He de dir sincerament que sento perdre en el torn un professional de la seva categoria humana, ha estat tot un plaer compartir amb tu aquesta etapa en el GRAE, segur que a pesar de passar a treballar en un torn veí, el C, et trobarem a faltar.
Et volia desitjar molt bona sort en aquest nou repte, segur que estaràs a la alçada, no ho dubtis.

Bon vent!!!! i ja saps, les decisions "sobre la marxa" i els objectius "assolibles".


Simulacre d'Ecos. 04-06-08


Pollegó Inferior del Pedra. 30-04-08

dimarts, 17 de juny de 2008

Curs de progressió vertical pel SEM. 16/17-06-08

Hem efectuat una nova edició del Curs de Tècniques Bàsiques de Progressió Vertical adreçat a membres del col·lectiu SEM.
La jornada ha estat un cop més i per 4ª edició tot un èxit, la alta motivació i implicació mostrada per part dels alumnes participants ha afavorit el desenvolupament de les activitats programades.
El curs s'ha dut a terme durant dues jornades consecutives en les magnífiques instal·lacions de l'Escola d'Emergències del Botarell, on de nou, la qualitat de l'equip humà i material dedicat al decurs de les jornades, ha permès assolir amb escreix els objectius formatius plantejats.
Maniobres com despenjades, progressió en ascens i descens per corda... i el simulacre de rescat del final del curs han format part entre d'altres, dels dos dies d'activitat formativa.

Objectius del curs:

  • Conèixer materials i recursos per protegir-se i progressar en escenaris amb risc de caiguda.

  • Adquirir coneixements i habilitats per autoassegurar-se en escenaris verticals.

  • Conèixer i desenvolupar les tècniques bàsiques de progressió per corda.

  • Desenvolupar el treball conjunt i coordinat entre els equips sanitaris i els grups de rescat

dilluns, 16 de juny de 2008

Rescat al barranc del riu Glorieta. 15-06-08

El passat dia 15 vam efectuar el rescat d'una barranquista situada en la llera del barranc del riu Glorieta. La noia estava efectuant el descens del barranc amb un grup de gent i en el ressalt previ a un dels ràpels de 12m de la part final del recorregut, pateix una relliscada que li provoca una possible fractura de turmell.


Accedim a l'escenari de l'accident amb helicòpter de rescat. Després de valorar i plantejar la maniobra d'accés, dos gruatges ens situen als 2 Graes directament en el lloc dels fets. Allà fem la valoració de l'accidentada i immobilitzem el turmell afectat amb una fèrula de Kramer.

La evacuació de la ferida i l'acompanyant l' efectuem amb dos nous gruatges, la primera amb un triangle d'evacuació i el segon amb l'arnés de cavall . A la ferida la traslladem directament a una ambulància situada en el pàrquing d' accés al barranc, allà fem el trànsfer i l'equip sanitari es fa càrrec de la situació.

Conclusions

  • Cal consens i diàleg previ a qualsevol operació realitzada amb l'helicòpter, la informació entre tots els actuants pilot-operador-rescatador ha de ser fluida i clara.
  • La motxilla sanitària es un recurs que cal conèixer perfectament i aplicar el recurs en funció de les nostres possibilitats.
  • Si es pot preveure el sistema d'evacuació dels ferits o afectats en un sinistre, amb triangle o arnés de cavall, és interessant avançar-se a dur-los amb nosaltres en l'accés inicial al lloc de l'accident. D'aquesta manera evitem en el possible les operacions directes : +seguretat, +calma, +control...