diumenge, 22 de febrer de 2009

Caporals, Sergents i demés...








Per fi hem acabat el procés de proves del concurs-oposició per l'ascens a caporals i sergents de Bombers, ara tan sols queda sumar a les proves que hem estat realitzant els passats mesos, els mèrits de cadascú. Depenem de les matemàtiques per aconseguir les preuades places, que en una oposició del nivell i exigència com la que hem viscut costaran molt d'aconseguir.

Realment les coses han canviat molt pel que respecta a la promoció en el Cos de Bombers, ningú regala res, les oposicions són dures i la competència ferotge, el nivell de motivació de la gent molt alt i això es nota a l'hora de "lluitar per la plaça", tot sigui pel bé de la "casa", amb el temps es veurà si aquesta és la línia a seguir.

Com a participant només queda que desitjar sort a tots els aspirants, i felicitar a tots els que han aconseguit arribar al final, té el seu mèrit, independentment del resultat que s'aconsegueixi, i que tots voldriem que fos la plaça. Bona sort!!!

dissabte, 14 de febrer de 2009

Atenció!!! Risc d'allaus


Les condicions metereològiques que s'han produit en els darrers dies, són per tenir molt en compte, per a tots aquells que ens agrada realitzar activitats hivernals a la muntanya. La succesió de diverses nevades, en quantitats realment excepcionals, algunes d'elles, abastant gran part de les nostres muntanyes, fa que haguem de mesurar amb molta cura la nostra activitat degut a l'elevat risc d'allaus que existeix.

Allau del Costabona, gener de 2001

Poques vegades l'IGC decreta un nivell 5 de risc d'allaus, això obliga a estar molt alerta dels butlletins i de les previsions que diverses entitats ens ofereixen, i que aquest dies són de consulta obligada, alhora de mesurar i planificar bé la nostra activitat.

Aquest any, ja hem patit alguns accidents relacionats amb els allaus, recentment hem hagut intervenir en un de mortal al Costabona, per tan, com diria aquell...: "al loro".
.

Els propers dies els GRAE reforcem la nostra presència per tal de donar una resposta de més volum a un possible accident per allaus, esperem que no toqui!!!!

Webs de consulta
http://www.acna.cat/
http://www.lauegi.conselharan.org/
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/index.php

dimarts, 10 de febrer de 2009

Simulacre al Pedraforca

Un cop més i buscant canvis en escenaris i ambients alhora de desenvolupar els simulacres de rescat, hem tirat endavant un supòsit en el que un escalador ha patit una caiguda mentre realitzava una cascada de gel en l’entorn del Pedraforca, concretament a la Canal de l’Arbret.
.

L’escalador patia tota una sèrie de patologies que ha simulat un dels nostres infermers, per tal que per grups ens aproximéssim a ell, sota la atenta mirada d’un altre sanitari que integrava la pràctica, per així, valorar la nostra actuació pel que fa referència a l’abordatge del pacient i a la mobilització i immobilització del ferit.
.

El simulacre hivernal desenvolupat en aquest entorn, ens ha permès treballar en les condicions de penositat que suposa un ambient com aquest: fred, humitat i molts altres condicionants tècnics, que fan que l’exercici tingués un interès especial pels participants en la pràctica .
.
D’una banda estan tots els aspectes relacionats en la progressió del personal necessari fins al lloc on es troba l’accidentat, el transport del material necessari..., l’atenció del pacient en aquest ambient també està molt condicionada a tot el que ens envolta.
.




Pel que fa a les maniobres d’evacuació, vam optar per les maniobres de despenjada amb la llitera en horitzontal amb portó, lliscada sobre neu amb cordes de retenció i la despenjada amb la llitera en vertical en l’últim ressalt de gel.
.

Els punts d’ancoratge utilitzats per les capçaleres van ser d’una banda arbres per la primera maniobra i desprès instal·lacions amb cargols de gel i roca.
.

divendres, 6 de febrer de 2009

Vent i més vent

El dia de les ventades ens va tocar a tots treballar de valent, sobretot els parcs de bombers de la zona del Vallès, del Baix Llobregat i molts altres llocs de Catalunya, on el poder del vendaval es va desfermar amb més energia.
Per als que estàvem de guàrdia aquest dia, ja va ser tota una aventura l'arribar als nostres llocs de treball, de matinada la jornada ja prometia, ens va quedar clar que no seria una guàrdia normal.


No ens vam equivocar, són dels dies en que no cal ser gaire intuitiu per apreciar que les coses es complicarien tard o d'hora. El resultat va ser que de seguida hi van haber un allau de serveis i actuacions que van fer que tothom hagués d'anar durant gran part de la jornada molt per sobre de l'habitual, encadenant serveis i treballant de valent.

És evident que en situacions com aquestes el sistema d'atenció a les emergències es col·lapsa, deixa de donar resposta amb la immediatesa que requereixen les demandes del ciutadà, i cal fer un molt bon triatge a l'allau de peticions d'ajut, per així, prioritzar les realment urgents o perillloses per la vida de les persones.

Vaig poder ser testimoni de diferents escenes que realment eren del tot colpidores: el treball intens des de la Sala de Control de la Metro Nord, l'accident del pavelló de Sant Boi, i en general el moviment que vaig poder viure en les tres Regions en les que vaig treballar -Nord, Centre i Sud-, realment espectacular! Però, com en un embut on hi llencem molta aigua de cop, a tot es va donant resposta tal i com la situació tendeix a normalitzar-se i passa el temps, en aquest cas van ser moltes hores degut a la virulència del fenomen, però realment els que portem tombant més de 20 anys per aquesta casa, no hem vist gaires episodis tan violents com el vendaval d'aquest dia.

Per als GRAE, la jornada va finalitzar amb la recerca de dos excursionistes perduts en la munyanya de Montserrat, passada ja la mitja nit i que vam localitzar sans i estalvis a la zona de les Talàies.

dilluns, 2 de febrer de 2009

Entrevista Ràdio Sabadell


Fa uns dies vaig ser partícep d'una entrevista sobre el rescat de muntanya a Ràdio Sabadell, si és del vostre interès podeu escoltar-la al següent link o clicant sobre el títol de l'article.

http://www.radiosabadell.fm/audio/abh_090128_bomber.mp3

diumenge, 1 de febrer de 2009

Jornada de Tírvia. Dia 2

Fons GRAE
La segona jornada de Tírvia, va estar dedicada a la realització d’un simulacre de rescat en l’entor d’un allau. En l'escenari, facilitat per l’estació d’esquí d’Espot, el supòsit recreava un accident provocat per una gran esllevissada de neu, en el que hi havia fins a 8 víctimes sepultades i afectades de diversa consideració.



En Quicu i l’Albert, els olotins del torn, van ser els encarregats de preparar-nos aquest exercici, en el que ens vam ficar a prova com a rescatadors i socorristes, en un tipus d’actuació al que estem poc habituats en algunes seus GRAE.
El suposit plantejava la possibilitat d'una situació real, en que la resposta inicial del recurs de socors és molt limitada i desproporcionada en relació a la magnitut del sinistre, i com; a mesura que passa el temps, la incorporació de més personal i material, fan que paulatinament canviin les estratègies de recerca en relació a l'arribada dels recursos d'altres seus, o bé dels ajuts externs al propi cos de Bombers per tal de fer front a aquest sinistre (Mossos, gos-guia, pisters...).



En el procès de recerca de víctimes es van utilitzar inicialment sistemes de localització amb ARVA i RECCO, posteriorment , l'exercici va obligar a utilitzar linies de sondatge per tal de trovar a victimes sepultades que no düien cap sistema de localització. També la recerca amb gos va facilitar el trobar a una de les persones sota la neu.
.

Un dels assumptes més importants dels simulacres, és el fet d’establir rols de treball i disciplina d’actuació, per tal que tot es desenvolupi tal i com tenim plantejat. Per als que tenim l’objectiu de tirar endavant el supòsit, això ens costa molt, si la gent que hi participa no es fica “en la pell” del que li toca fer. Cal dir que un exercici de tal envergadura, gestionant al voltant de 60 persones, de col·lectius que no tenim molts cops una tradició de treball comú; és tot un repte al que vam haver de fer front.
He de dir que la valoració de l’exercici finalment va ser molt bona, el col·lectiu va fer front al supòsit tal i com vam establir, amb una actitut de serietat i rigor digna de l’esforç dels organitzadors; tot es va desenvolupar tal i com preteniem.


CRONOLOGIA DE L'ACTIVITAT

Preparació del simulacre:

· Trepitjar amb retracs de l’estació l’area de l’accident.
· Amagar víctimes, maniquís, Arvas, pastilles RECCO…
· Establir area de recepció de la gent.
· Tancament de pista per part dels responsables de l’Estació.

Explicació del supòsit:

· Tipus d’accident.
· Característiques del allau i seu entorn.
· Nº víctimes afectades i informació rellevant.
· Anada a la zona de recepció i concentració dels equips actuants.



Establiment dels rols dels actuants i els ferits.

· Minut 0: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM.
· Minut 10: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM
· Minut 15: Arribada de 4 GRAE + 1 GEM + 1 Guia-gos
· Minut 20: Arribada de 5 GRAE + 5 Mossos
· Minut 25: Arribada de la resta del personal + Cap + CCA.



Cal dir que cada víctima que es localitzava es representava amb un ferit que presentava un tipus de patologies establertes previament, així , tant sanitaris com rescatadors van haver de fer front a valoracions i decisions respecte a les víctimes localitzades: valoració, atenció, evacuació, triatge...


Desenvolupament del supòsit.

· Recerca primària de víctimes.
· Rescat i atenció dels primers ferits.
· Senyalització i establiment de procediments de treball en grans allaus.
· Recerca de víctimes amb línies de sondeig, gos…
· Establiment del CCA, zona d’atenció de víctimes i evacuació…



CCA. Gestió de l'allau

Recollida de material i debreefing.

Crec que la valoració general de l’exercici va ser molt bona, almenys, aquesta es la sensació que ens ha fet arribar la gent de primera mà. Com sempre que es realitzen aquest tipus de supòsits queden palesos aspectes que entenem que funcionen perquè estan prou consolidats, però també sorgeixen d’altres que cal treballar per millorar-los: mancances, coordinació o altres necessitats, com en qualsevol fet en la nostra professió, cal treballar-les per tal de millorar. No hem de perdre de vista que la situació plantejada en l’exercici, era de gran magnitut, realment ambiciosa com a supòsit a desenvolupar. Probablement situacions com la proposada també podrien arribar a colapsar el recurs d’altres col·lectius com ara els francesos, suïssos…, molt més avessats a aquest tipus d’accidents. La lectura seria, tenim molt a aprendre, però ho podem fer prou bé.

.