divendres, 6 de febrer de 2009

Vent i més vent

El dia de les ventades ens va tocar a tots treballar de valent, sobretot els parcs de bombers de la zona del Vallès, del Baix Llobregat i molts altres llocs de Catalunya, on el poder del vendaval es va desfermar amb més energia.
Per als que estàvem de guàrdia aquest dia, ja va ser tota una aventura l'arribar als nostres llocs de treball, de matinada la jornada ja prometia, ens va quedar clar que no seria una guàrdia normal.


No ens vam equivocar, són dels dies en que no cal ser gaire intuitiu per apreciar que les coses es complicarien tard o d'hora. El resultat va ser que de seguida hi van haber un allau de serveis i actuacions que van fer que tothom hagués d'anar durant gran part de la jornada molt per sobre de l'habitual, encadenant serveis i treballant de valent.

És evident que en situacions com aquestes el sistema d'atenció a les emergències es col·lapsa, deixa de donar resposta amb la immediatesa que requereixen les demandes del ciutadà, i cal fer un molt bon triatge a l'allau de peticions d'ajut, per així, prioritzar les realment urgents o perillloses per la vida de les persones.

Vaig poder ser testimoni de diferents escenes que realment eren del tot colpidores: el treball intens des de la Sala de Control de la Metro Nord, l'accident del pavelló de Sant Boi, i en general el moviment que vaig poder viure en les tres Regions en les que vaig treballar -Nord, Centre i Sud-, realment espectacular! Però, com en un embut on hi llencem molta aigua de cop, a tot es va donant resposta tal i com la situació tendeix a normalitzar-se i passa el temps, en aquest cas van ser moltes hores degut a la virulència del fenomen, però realment els que portem tombant més de 20 anys per aquesta casa, no hem vist gaires episodis tan violents com el vendaval d'aquest dia.

Per als GRAE, la jornada va finalitzar amb la recerca de dos excursionistes perduts en la munyanya de Montserrat, passada ja la mitja nit i que vam localitzar sans i estalvis a la zona de les Talàies.