Vent i més vent

El dia de les ventades ens va tocar a tots treballar de valent, sobretot els parcs de bombers de la zona del Vallès, del Baix Llobregat i molts altres llocs de Catalunya, on el poder del vendaval es va desfermar amb més energia.
Per als que estàvem de guàrdia aquest dia, ja va ser tota una aventura l'arribar als nostres llocs de treball, de matinada la jornada ja prometia, ens va quedar clar que no seria una guàrdia normal.

No ens vam equivocar, són dels dies en que no cal ser gaire intuitiu per apreciar que les coses es complicarien tard o d'hora. El resultat va ser que de seguida hi van haber un allau de serveis i actuacions que van fer que tothom hagués d'anar durant gran part de la jornada molt per sobre de l'habitual, encadenant serveis i treballant de valent.

És evident que en situacions com aquestes el sistema d'atenció a les emergències es col·lapsa, deixa de donar resposta amb la immediatesa que requereixen les demandes del ciutadà, i cal fer un molt bon triatge a l'allau de peticions d'ajut, per així, prioritzar les realment urgents o perillloses per la vida de les persones.

Vaig poder ser testimoni de diferents escenes que realment eren del tot colpidores: el treball intens des de la Sala de Control de la Metro Nord, l'accident del pavelló de Sant Boi, i en general el moviment que vaig poder viure en les tres Regions en les que vaig treballar -Nord, Centre i Sud-, realment espectacular! Però, com en un embut on hi llencem molta aigua de cop, a tot es va donant resposta tal i com la situació tendeix a normalitzar-se i passa el temps, en aquest cas van ser moltes hores degut a la virulència del fenomen, però realment els que portem tombant més de 20 anys per aquesta casa, no hem vist gaires episodis tan violents com el vendaval d'aquest dia.

Per als GRAE, la jornada va finalitzar amb la recerca de dos excursionistes perduts en la munyanya de Montserrat, passada ja la mitja nit i que vam localitzar sans i estalvis a la zona de les Talàies.

Entrevista Ràdio Sabadell

Fa uns dies vaig ser partícep d'una entrevista sobre el rescat de muntanya a Ràdio Sabadell, si és del vostre interès podeu escoltar-la al següent link o clicant sobre el títol de l'article.

http://www.radiosabadell.fm/audio/abh_090128_bomber.mp3

Jornada de Tírvia. Dia 2

Fons GRAE

La segona jornada de Tírvia, va estar dedicada a la realització d’un simulacre de rescat en l’entor d’un allau. En l'escenari, facilitat per l’estació d’esquí d’Espot, el supòsit recreava un accident provocat per una gran esllevissada de neu, en el que hi havia fins a 8 víctimes sepultades i afectades de diversa consideració.

En Quicu i l’Albert, els olotins del torn, van ser els encarregats de preparar-nos aquest exercici, en el que ens vam ficar a prova com a rescatadors i socorristes, en un tipus d’actuació al que estem poc habituats en algunes seus GRAE.

El suposit plantejava la possibilitat d'una situació real, en que la resposta inicial del recurs de socors és molt limitada i desproporcionada en relació a la magnitut del sinistre, i com; a mesura que passa el temps, la incorporació de més personal i material, fan que paulatinament canviin les estratègies de recerca en relació a l'arribada dels recursos d'altres seus, o bé dels ajuts externs al propi cos de Bombers per tal de fer front a aquest sinistre (Mossos, gos-guia, pisters...).

En el procès de recerca de víctimes es van utilitzar inicialment sistemes de localització amb ARVA i RECCO, posteriorment , l'exercici va obligar a utilitzar linies de sondatge per tal de trovar a victimes sepultades que no düien cap sistema de localització. També la recerca amb gos va facilitar el trobar a una de les persones sota la neu.

.

Un dels assumptes més importants dels simulacres, és el fet d’establir rols de treball i disciplina d’actuació, per tal que tot es desenvolupi tal i com tenim plantejat. Per als que tenim l’objectiu de tirar endavant el supòsit, això ens costa molt, si la gent que hi participa no es fica “en la pell” del que li toca fer. Cal dir que un exercici de tal envergadura, gestionant al voltant de 60 persones, de col·lectius que no tenim molts cops una tradició de treball comú; és tot un repte al que vam haver de fer front.
He de dir que la valoració de l’exercici finalment va ser molt bona, el col·lectiu va fer front al supòsit tal i com vam establir, amb una actitut de serietat i rigor digna de l’esforç dels organitzadors; tot es va desenvolupar tal i com preteniem.

CRONOLOGIA DE L'ACTIVITAT

Preparació del simulacre:

· Trepitjar amb retracs de l’estació l’area de l’accident.
· Amagar víctimes, maniquís, Arvas, pastilles RECCO…
· Establir area de recepció de la gent.
· Tancament de pista per part dels responsables de l’Estació.

Explicació del supòsit:

· Tipus d’accident.
· Característiques del allau i seu entorn.
· Nº víctimes afectades i informació rellevant.
· Anada a la zona de recepció i concentració dels equips actuants.



Establiment dels rols dels actuants i els ferits.

· Minut 0: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM.
· Minut 10: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM
· Minut 15: Arribada de 4 GRAE + 1 GEM + 1 Guia-gos
· Minut 20: Arribada de 5 GRAE + 5 Mossos
· Minut 25: Arribada de la resta del personal + Cap + CCA.

Cal dir que cada víctima que es localitzava es representava amb un ferit que presentava un tipus de patologies establertes previament, així , tant sanitaris com rescatadors van haver de fer front a valoracions i decisions respecte a les víctimes localitzades: valoració, atenció, evacuació, triatge...

Desenvolupament del supòsit.

· Recerca primària de víctimes.
· Rescat i atenció dels primers ferits.
· Senyalització i establiment de procediments de treball en grans allaus.
· Recerca de víctimes amb línies de sondeig, gos…
· Establiment del CCA, zona d’atenció de víctimes i evacuació…

CCA. Gestió de l'allau

Recollida de material i debreefing.

Crec que la valoració general de l’exercici va ser molt bona, almenys, aquesta es la sensació que ens ha fet arribar la gent de primera mà. Com sempre que es realitzen aquest tipus de supòsits queden palesos aspectes que entenem que funcionen perquè estan prou consolidats, però també sorgeixen d’altres que cal treballar per millorar-los: mancances, coordinació o altres necessitats, com en qualsevol fet en la nostra professió, cal treballar-les per tal de millorar. No hem de perdre de vista que la situació plantejada en l’exercici, era de gran magnitut, realment ambiciosa com a supòsit a desenvolupar. Probablement situacions com la proposada també podrien arribar a colapsar el recurs d’altres col·lectius com ara els francesos, suïssos…, molt més avessats a aquest tipus d’accidents. La lectura seria, tenim molt a aprendre, però ho podem fer prou bé.

.

Rescat amb autoescala

L'us d'autoescales en el rescat de persones precipitades des de ponts o grans infraestructures viaries, on és viable l'emplaçament d'aquest tipus de vehicles, ofereix la possibilitat de facilitar les tasques d'evacuació de persones o l'accès dels equips de socors i salvament al lloc on s'ha produit un accident per inaccesible que aquest sigui.

La forma d'utilitzar aquests tipus de vehicles és molt diversa pel que respecta al tema, però, m'atreveixo a recomanar, respecte a altres possibilitats, la d'utilitzar-les basicament com a punt d'ancoratge fix i de desviació de les instal·lacions de progressió o rescat que hi volem crear. Les particularitats i polivalència d'aquest vehicles, fan que maniobres de treball amb cordes siguin relativament còmodes a pesar del component tècnic i complexitat que aquest tipus d'accions comporten.

En el cas del servei de fa uns dies, al pont sobre el riu Anoia de la localitat de Sant Sadurní, en que una persona es va precipitar des d'uns 50m d'alçada, emplaçament de l'autoescala a sobre de la vertical on es va produir l'accident, va fer que poguessim efectuar una maniobra de rescat amb tècniques de recuperació de llitera de rescat amb polipast de manera molt efectiva i neta.

.

La maniobra triada va ser la del polipast 1/6, desviat com es pot veure en les imatges a la part del darrera del vehicle on vam instal·lar els ancoratges de la capçalera. Altre tipus de polipasts o tècniques de recuperació haguessin estat viables, però vam optar per aquesta opció al disposar de cordes de gran logitut i de material pesat.

.

El treball conjunt amb els companys de Vilafranca va possibilitar que tot el procès del rescat es desenvolupes perfectament, el bon criteri alhora d'activar el GRAE va fer que puguessim donar una resposta al nivell que requeria la situació. Tambè el bon treball i coordinació efectuat pels Mossos va fer que tot es desenvolupes de manera ordenada i efectiva, facilitant en tot moment les tasques que els Bombers estasvem realitzant.

Jornada de Tírvia. Dia 1

El passat 17 de desembre vam dur a terme la primera de les dues jornades formatives dedicades a l’abordatge i atenció del pacient hipotèrmic en condicions hivernals.
L’activitat va tenir una gran acollida per part del col·lectiu, membres de diferents seus GRAE: Olot, Cerdanyola, Vielha, La Seu, La Pobla, Unitat Tècnica, alguns dels nostres Caps i Mossos d’Escuadra…, al voltant dels 60 participants, vam assistir al conjunt de les jornades, dedicades en primer lloc a desenvolupar activitats i estratègies d’atenció sanitària que ens van proposar els companys del GEM de Cerdanyola.

.

L’activitat que inicialment s’habia de realitzar en un escenari de muntanya i neu, facilitat per l’estació d’esquí d’Espot, es va haver de modificar per adversitats metereològiques. Això va fer que ens desplacèssim al parc de bombers de Sort on vam utilitzar l’aula de formació i els voltants de l’edifici, per dur-la a terme, i on vam trobar escenaris idonis per tal de desenvolupar la jornada amb el màxim de profit.
La primera part del dia va estar dedicada a una xerrada-presentació molt interessant sobre l’hipotèrmic: valoració i atenció immediata d’aquest tipus de pacients. Acte seguit, els GEM: Sara, Victor i Yolanda, ens van ficar a prova en tres tallers sanitaris que ens van preparar, per tal que, per grups, passesim per tots ells i on es simulaven diferents supòsits d’accidents en muntanya, per així, exercitar la valoració de pacients i com donar resposta a víctimes amb diferents tipus de patologies en un entorn de muntanya, és a dir, amb tota mena de limitacions i condicionants.

.

Montseny

El passat diumenge dia 4 de gener vam tenir una d’aquelles guàrdies que es podria qualificar d’atípiques, poques vegades passa que en una mateixa zona es desencadenin tota una serie d’esdeveniments que facin necessari l’actuació dels GRAE durant un periode continu d’aproximadament 14 h (de 12 a 02h) .
La zona en concret és el Montseny, si, aquesta dolça i bucòlica muntanya tan propera a la gran capital també ens pot mostrar en alguns moments la cara més amarga de l’activitat en muntanya, l’accident.
Lloc emblemàtic de l’excursionisme català, d’una bellesa excepcional i d’una orografia poc complexa, pot presentar com es el cas d’aquest dies, unes condicions hivernals realment excepcionals per muntanyes, com aquesta, de poca l’açada i a poc més de 25 km de la costa mediterrània.

Una cota de neu força baixa i generosa, al voltant dels 1000m, neu dura transformada i fred que manté les condicions, són aspectes que cal valorar molt bé alhora de realitzar qualsevol activitat en aquests escenaris més propis de les muntanyes pirenàiques. Cal tenir clar que per fer qualsevol tipus d’excursió en aquest escenari materials com ara: grampons, piolet, pals d’esquí, roba tècnica d’abric, calçat idoni…, haurien de ser materials imprescindibles per gaudir d’una muntanya que en aquests moments presenta aquestes condicions realment magnífiques.

Pel que respecta als accidents, els típics en aquestes condicions, relliscades en fortes pendents i el consegüent impacte amb pedres, arbres o qualsevol objecte que es creui en la nostra trajectòria, total: una ferida amb TCE lleu policontusionada, un ferit amb fractura oberta de tíbia-peroné, politraumàtic amb possibles fractures costals i dificultat respiratòria, amb simptomes d’hipotèrmia grau 1, una politraumàtica amb una lesió toraco-abdominal amb lesions costals i estomac en defensa i finalmet a la nit, una parella perduda amb un d’ells amb un esquins de turmell que van localitzar els companys d’Arbúcies.

Les actuacions, que tècnicament no requerien un grau de complexitat important, si que degut a les condicions hivernals dels escenaris on es van desenvolupar i sobretot l’exigència del treball a nivell sanitari van fer que aguessim de treballar de valent.

BON ANY 2009!!!!!!

Feliç any nou 2009 a tots!!!, simpatitzants, usuaris, curiosos i tots aquells que utilitzeu el bloc per informar-vos, tafanejar, curiossejar, opinar...

Degut a problemes tècnics domèstics amb la tecnologia ADSL, hi ha molta informació en cartera que encara no he pogut penjar: les jornades de Tírvia, el nou format horari del GRAE pel 2009, el resum anual 2008, alguns serveis d'interès a comentar... moltes coses realment interessant aviat les podrem veure en el bloc. Fins aviat i bon any de nou!!!!!!!!!!


Joan Borràs