Fons GRAE
La segona jornada de Tírvia, va estar dedicada a la realització d’un simulacre de rescat en l’entor d’un allau. En l'escenari, facilitat per l’estació d’esquí d’Espot, el supòsit recreava un accident provocat per una gran esllevissada de neu, en el que hi havia fins a 8 víctimes sepultades i afectades de diversa consideració.
En Quicu i l’Albert, els olotins del torn, van ser els encarregats de preparar-nos aquest exercici, en el que ens vam ficar a prova com a rescatadors i socorristes, en un tipus d’actuació al que estem poc habituats en algunes seus GRAE.
El suposit plantejava la possibilitat d'una situació real, en que la resposta inicial del recurs de socors és molt limitada i desproporcionada en relació a la magnitut del sinistre, i com; a mesura que passa el temps, la incorporació de més personal i material, fan que paulatinament canviin les estratègies de recerca en relació a l'arribada dels recursos d'altres seus, o bé dels ajuts externs al propi cos de Bombers per tal de fer front a aquest sinistre (Mossos, gos-guia, pisters...).
En el procès de recerca de víctimes es van utilitzar inicialment sistemes de localització amb ARVA i RECCO, posteriorment , l'exercici va obligar a utilitzar linies de sondatge per tal de trovar a victimes sepultades que no düien cap sistema de localització. També la recerca amb gos va facilitar el trobar a una de les persones sota la neu.
.
Un dels assumptes més importants dels simulacres, és el fet d’establir rols de treball i disciplina d’actuació, per tal que tot es desenvolupi tal i com tenim plantejat. Per als que tenim l’objectiu de tirar endavant el supòsit, això ens costa molt, si la gent que hi participa no es fica “en la pell” del que li toca fer. Cal dir que un exercici de tal envergadura, gestionant al voltant de 60 persones, de col·lectius que no tenim molts cops una tradició de treball comú; és tot un repte al que vam haver de fer front.
He de dir que la valoració de l’exercici finalment va ser molt bona, el col·lectiu va fer front al supòsit tal i com vam establir, amb una actitut de serietat i rigor digna de l’esforç dels organitzadors; tot es va desenvolupar tal i com preteniem.
CRONOLOGIA DE L'ACTIVITAT
Preparació del simulacre:
· Trepitjar amb retracs de l’estació l’area de l’accident.
· Amagar víctimes, maniquís, Arvas, pastilles RECCO…
· Establir area de recepció de la gent.
· Tancament de pista per part dels responsables de l’Estació.
Explicació del supòsit:
· Tipus d’accident.
· Característiques del allau i seu entorn.
· Nº víctimes afectades i informació rellevant.
· Anada a la zona de recepció i concentració dels equips actuants.
Establiment dels rols dels actuants i els ferits.
· Minut 0: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM.
· Minut 10: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM
· Minut 15: Arribada de 4 GRAE + 1 GEM + 1 Guia-gos
· Minut 20: Arribada de 5 GRAE + 5 Mossos
· Minut 25: Arribada de la resta del personal + Cap + CCA.
Cal dir que cada víctima que es localitzava es representava amb un ferit que presentava un tipus de patologies establertes previament, així , tant sanitaris com rescatadors van haver de fer front a valoracions i decisions respecte a les víctimes localitzades: valoració, atenció, evacuació, triatge...
Desenvolupament del supòsit.
· Recerca primària de víctimes.
· Rescat i atenció dels primers ferits.
· Senyalització i establiment de procediments de treball en grans allaus.
· Recerca de víctimes amb línies de sondeig, gos…
· Establiment del CCA, zona d’atenció de víctimes i evacuació…
CCA. Gestió de l'allau
Recollida de material i debreefing.
Crec que la valoració general de l’exercici va ser molt bona, almenys, aquesta es la sensació que ens ha fet arribar la gent de primera mà. Com sempre que es realitzen aquest tipus de supòsits queden palesos aspectes que entenem que funcionen perquè estan prou consolidats, però també sorgeixen d’altres que cal treballar per millorar-los: mancances, coordinació o altres necessitats, com en qualsevol fet en la nostra professió, cal treballar-les per tal de millorar. No hem de perdre de vista que la situació plantejada en l’exercici, era de gran magnitut, realment ambiciosa com a supòsit a desenvolupar. Probablement situacions com la proposada també podrien arribar a colapsar el recurs d’altres col·lectius com ara els francesos, suïssos…, molt més avessats a aquest tipus d’accidents. La lectura seria, tenim molt a aprendre, però ho podem fer prou bé.
.
D’una banda estan tots els aspectes relacionats en la progressió del personal necessari fins al lloc on es troba l’accidentat, el transport del material necessari..., l’atenció del pacient en aquest ambient també està molt condicionada a tot el que ens envolta. 
Vaig poder ser testimoni de diferents escenes que realment eren del tot colpidores: el treball intens des de la Sala de Control de la Metro Nord, l'accident del pavelló de Sant Boi, i en general el moviment que vaig poder viure en les tres Regions en les que vaig treballar -Nord, Centre i Sud-, realment espectacular! Però, com en un embut on hi llencem molta aigua de cop, a tot es va donant resposta tal i com la situació tendeix a normalitzar-se i passa el temps, en aquest cas van ser moltes hores degut a la virulència del fenomen, però realment els que portem tombant més de 20 anys per aquesta casa, no hem vist gaires episodis tan violents com el vendaval d'aquest dia.
