Greu accident a la Easy Rider. 20-07-08

El passat diumenge vam haver d'actuar en un greu accident d'escalada que es va produir a la via Easy Riders de la Paret de l'Aeri de Montserrat. És d'aquells dies i serveis en que com a rescatadors ens vam haver "d'aplicar", en que la qualitat de l'equip humà que configura l'actuació surt a la llum, rescatadors, operador de vol, pilot... i tot el conjunt que integrava la sortida va haver d'estar al nivell que sol.licita aquest tipus de serveis. Malgrat això, i com no es poden fer miracles, el balanç de la nostra actuació no va fer que l'escaladora que va patir una impressionant caiguda superés les greus lesions que presentava.

És per això, que per una banda vull felicitar a tots els integrants del tren de sortida que em va tocar coordinar i afegir-me al condol de tot el col.lectiu d'escaladors, familiars i amics de la Cristina.

Resum de l'actuació

Era al voltant de mig dia, que rebiem una trucada directament al Parc d'ex-membres del GRAE, avisant d'un greu accident d'escalada a la via Easy Rider de Montserrat. La informació de primera mà va ser una de les claus alhora al configurar el tren de sortida i del balanç de la nostra actuació:

1. Important caiguda d'un escalador a la via Easy Riders de la Paret de l'Aeri.
2. Un possible accidentat molt greu que penja de les cordes.
3. L'accidentat no respon a les crides d'altres escaladors que estan a la zona.
4. Situació a la part mitja de la paret, a uns 100 m del terra.

Tota aquesta informació inicial hem va permetre prendre un seguit de decisions que penso van ser encertades:

1. Activar a Sala Central i CC l'helicòpter amb dos rescatadors + metge.
2. Configuració de l'equip heli-transportat per treballar en paret: motxilla H/C, petate de corda extra, taladro i material per equipar.
3. Activació per via terrestre del reforç amb els dos GRAEs que estaven a la zona.
4. Activació del vehicle de rescat amb 2 GRAEs per terra.

Això ens va permetre actuar en diferent fases i equips de treball de cara a abastar una actuació que presentava un plus de complexitat degut a la ubicació i les patologies de l'accidentada.

• Efectuem com a maniobres de rescat:

-Valoració inicial des de l'aire de l'escenari de l'accident.

-Preparació del primer accés a paret d'un rescatador.
-Accés directe amb gruatge a reunió on es troba el company de cordada.
-Accés amb corda d'instal·lació a l'accidentada per efectuar la valoració de la pacient i assegurar l'escenari de rescat.
-Simultàniament, evacuació del company de cordada amb maniobra de grua des de R 3 de la via.
-Accés del 2on equip de rescatadors a R3 amb material pesat de rescat per efectuar la maniobra d'evacuació de la ferida: Camilla de rescat, 2 petates de corda de 100m, +bagues,+mosquetons...
-Muntatge d'instal·lació de rescat i plantejament de la maniobra d'evacuació en descens.
-Encamillat en paret de la ferida i mobilització de la camilla amb portó amb doble instal·lació de corda tractora i seguretat fins al terra. Descens d'uns 70m.
-Recepció per un equip de rescatadors de la base de la paret de la camilla i el portó, que s'encarreguen de desviar des del terra la vertical del descens per evitar obstacles.
-Evacuació amb helicòpter amb maniobra de grua amb camilla des de la base de la paret.
-Recollida de material i descens de tots els rescatadors de la paret.
-Maniobres de grua amb helicòpter per treure tots els components de l'equip de l'escenari de l'accident junt amb tot el material.

Conclusions

• Es necessari valorar molt bé la informació de cara a configurar el tren de sortida en una actuació que es sospita complexa. A pesar d'això i davant de la sospita cal activar tots els recursos que estiguin al nostre abast, en molts casos som els GRAE els que tenim l'última paraula alhora d'establir un dimensionat, fem-ho.
  
• Els rescatadors que anem en el primer atac, a l'helicòpter, hem d'anar "full equip", preparats per la pitjor de les situacions, dintre de les possibilitat que dona el transport aeri i sabent si és necessari que altres recursos estan en camí.


• Cal trobar l'equilibri entre el que preveus que et cal i el que pots dur en primera instància.


• Alhora d'accedir a l'escenari de l'accident mitjançant un gruatge directe a paret, s'ha de fer amb la maniobra pre-establerta i clara per tot l'equip, amb el rescatador completament preparat i equipat per iniciar l'actuació i ser efectiu en un escenari vertical.


• Es necessari un plus de concentració, val la pena dedicar uns segons a establir amb claredat les maniobres inicials abans de començar.


• La comunicació via ràdio entre els diferents equips que integren la sortida és importantíssima per tal de coordinar l'activitat i treballar amb seguretat.


• Marcar de manera molt clara qui porta el pes de la coordinació del rescat, qui distribueix tasques, estableix rols de treball i informa dels esdeveniments i accions. La comunicació entre tots els equips ha de ser constant, clara i contrastada.


• No avançar-se als esdeveniments i marcar un ritme de treball constant i precís.

Comentaria banda

Simulacre a la Mas Brullet. Agost 2007

La importància de la pràctica tècnica, analítica, els simulacres de rescat..., fan que la resposta a aquest tipus de serveis que es poden qualificar de complexes, sigui més efectiva a tots nivells:

1. Seguretat pels rescatadors.


2. Coordinació de l'actuació.


3. Atenció a les víctimes d'un accident.


4. Desenvolupament del rescat.

El debriffing un cop acabat el servei és imprescindible i molt profitós, es important establir un torn de paraula perquè tothom expressi les seves inquietuts, valoracions...