diumenge, 22 de febrer del 2009
Caporals, Sergents i demés...
dissabte, 14 de febrer del 2009
Atenció!!! Risc d'allaus
Les condicions metereològiques que s'han produit en els darrers dies, són per tenir molt en compte, per a tots aquells que ens agrada realitzar activitats hivernals a la muntanya. La succesió de diverses nevades, en quantitats realment excepcionals, algunes d'elles, abastant gran part de les nostres muntanyes, fa que haguem de mesurar amb molta cura la nostra activitat degut a l'elevat risc d'allaus que existeix.
Allau del Costabona, gener de 2001
Els propers dies els GRAE reforcem la nostra presència per tal de donar una resposta de més volum a un possible accident per allaus, esperem que no toqui!!!!
Webs de consulta
http://www.acna.cat/
http://www.lauegi.conselharan.org/
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/index.php
dimarts, 10 de febrer del 2009
Simulacre al Pedraforca
L’escalador patia tota una sèrie de patologies que ha simulat un dels nostres infermers, per tal que per grups ens aproximéssim a ell, sota la atenta mirada d’un altre sanitari que integrava la pràctica, per així, valorar la nostra actuació pel que fa referència a l’abordatge del pacient i a la mobilització i immobilització del ferit.
El simulacre hivernal desenvolupat en aquest entorn, ens ha permès treballar en les condicions de penositat que suposa un ambient com aquest: fred, humitat i molts altres condicionants tècnics, que fan que l’exercici tingués un interès especial pels participants en la pràctica .
Els punts d’ancoratge utilitzats per les capçaleres van ser d’una banda arbres per la primera maniobra i desprès instal·lacions amb cargols de gel i roca.
divendres, 6 de febrer del 2009
Vent i més vent
Per als que estàvem de guàrdia aquest dia, ja va ser tota una aventura l'arribar als nostres llocs de treball, de matinada la jornada ja prometia, ens va quedar clar que no seria una guàrdia normal.
No ens vam equivocar, són dels dies en que no cal ser gaire intuitiu per apreciar que les coses es complicarien tard o d'hora. El resultat va ser que de seguida hi van haber un allau de serveis i actuacions que van fer que tothom hagués d'anar durant gran part de la jornada molt per sobre de l'habitual, encadenant serveis i treballant de valent.
És evident que en situacions com aquestes el sistema d'atenció a les emergències es col·lapsa, deixa de donar resposta amb la immediatesa que requereixen les demandes del ciutadà, i cal fer un molt bon triatge a l'allau de peticions d'ajut, per així, prioritzar les realment urgents o perillloses per la vida de les persones.
Vaig poder ser testimoni de diferents escenes que realment eren del tot colpidores: el treball intens des de la Sala de Control de la Metro Nord, l'accident del pavelló de Sant Boi, i en general el moviment que vaig poder viure en les tres Regions en les que vaig treballar -Nord, Centre i Sud-, realment espectacular! Però, com en un embut on hi llencem molta aigua de cop, a tot es va donant resposta tal i com la situació tendeix a normalitzar-se i passa el temps, en aquest cas van ser moltes hores degut a la virulència del fenomen, però realment els que portem tombant més de 20 anys per aquesta casa, no hem vist gaires episodis tan violents com el vendaval d'aquest dia.
Per als GRAE, la jornada va finalitzar amb la recerca de dos excursionistes perduts en la munyanya de Montserrat, passada ja la mitja nit i que vam localitzar sans i estalvis a la zona de les Talàies.
dilluns, 2 de febrer del 2009
diumenge, 1 de febrer del 2009
Jornada de Tírvia. Dia 2
En Quicu i l’Albert, els olotins del torn, van ser els encarregats de preparar-nos aquest exercici, en el que ens vam ficar a prova com a rescatadors i socorristes, en un tipus d’actuació al que estem poc habituats en algunes seus GRAE.
Un dels assumptes més importants dels simulacres, és el fet d’establir rols de treball i disciplina d’actuació, per tal que tot es desenvolupi tal i com tenim plantejat. Per als que tenim l’objectiu de tirar endavant el supòsit, això ens costa molt, si la gent que hi participa no es fica “en la pell” del que li toca fer. Cal dir que un exercici de tal envergadura, gestionant al voltant de 60 persones, de col·lectius que no tenim molts cops una tradició de treball comú; és tot un repte al que vam haver de fer front.
He de dir que la valoració de l’exercici finalment va ser molt bona, el col·lectiu va fer front al supòsit tal i com vam establir, amb una actitut de serietat i rigor digna de l’esforç dels organitzadors; tot es va desenvolupar tal i com preteniem.
Preparació del simulacre:
· Trepitjar amb retracs de l’estació l’area de l’accident.
· Amagar víctimes, maniquís, Arvas, pastilles RECCO…
· Establir area de recepció de la gent.
· Tancament de pista per part dels responsables de l’Estació.
Explicació del supòsit:
· Tipus d’accident.
· Característiques del allau i seu entorn.
· Nº víctimes afectades i informació rellevant.
· Anada a la zona de recepció i concentració dels equips actuants.
Establiment dels rols dels actuants i els ferits.
· Minut 0: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM.
· Minut 10: Arribada de 3 GRAE + 1 GEM
· Minut 15: Arribada de 4 GRAE + 1 GEM + 1 Guia-gos
· Minut 20: Arribada de 5 GRAE + 5 Mossos
· Minut 25: Arribada de la resta del personal + Cap + CCA.
Cal dir que cada víctima que es localitzava es representava amb un ferit que presentava un tipus de patologies establertes previament, així , tant sanitaris com rescatadors van haver de fer front a valoracions i decisions respecte a les víctimes localitzades: valoració, atenció, evacuació, triatge...
Desenvolupament del supòsit.
· Recerca primària de víctimes.
· Rescat i atenció dels primers ferits.
· Senyalització i establiment de procediments de treball en grans allaus.
· Recerca de víctimes amb línies de sondeig, gos…
· Establiment del CCA, zona d’atenció de víctimes i evacuació…
Recollida de material i debreefing.
Crec que la valoració general de l’exercici va ser molt bona, almenys, aquesta es la sensació que ens ha fet arribar la gent de primera mà. Com sempre que es realitzen aquest tipus de supòsits queden palesos aspectes que entenem que funcionen perquè estan prou consolidats, però també sorgeixen d’altres que cal treballar per millorar-los: mancances, coordinació o altres necessitats, com en qualsevol fet en la nostra professió, cal treballar-les per tal de millorar. No hem de perdre de vista que la situació plantejada en l’exercici, era de gran magnitut, realment ambiciosa com a supòsit a desenvolupar. Probablement situacions com la proposada també podrien arribar a colapsar el recurs d’altres col·lectius com ara els francesos, suïssos…, molt més avessats a aquest tipus d’accidents. La lectura seria, tenim molt a aprendre, però ho podem fer prou bé.
.