dilluns, 3 d’agost del 2009

Simulacre en telefèric

Un any més i aprofitant les aturades de manteniment de les instal·lacions del telefèric Esparraguera-Olesa, hem realitzat la visita-simulacre a aquesta infraestructura més pròpia d’estacions d’esquí que no pas del lloc on està ubicada, el Baix Llobregat.
(Imatges d'edicions anteriors)

Una mica d’història

El telefèric de ferrocarrils catalans que uneix la població d’Esparraguera amb l’estació de ferrocarril d’Olesa de Montserrat passant per sobre del riu Llobregat, és una infraestructura projectada ja l’any 1924 que no es va dur mai a terme a causa dels problemes financers que possibilitaven la seva execució. Infraestructura reclamada durant molts anys per la població d’Esparraguera, la seva inauguració l’any 2005 ha fet que la població deixes d’estar aïllada de l’eix viari que la uneix a Barcelona i la seva àrea metropolitana amb ferrocarril.
Més info:http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=239561



Característiques de la instal·lació

El nou telefèric, que realitza un recorregut de 1.019 metres en gairebé 4 minuts, disposa de dues cabines amb capacitat per a 15 persones, la qual cosa permet transportar, aproximadament, 180 persones/hora. La instal•lació salva un desnivell de 92 metres i el cable, de 50,5 mil·límetres de diàmetre, se subjecta en 10 pilones.
La infraestructura disposa d’uns equipament dissenyats exclusivament per ser utilitzats en cas d’emergència o parada (poc probable) de la maquinaria, possibilitant així la necessitat d'accedir o evacuar els passatgers que pugui quedar confinats en les cabines durant el trajecte entre estacions.


Les pràctiques en aquesta infraestructura estan destinades a conèixer la instal·lació, com progressar per ella i aplicar les tècniques de rescat més adients en cas d’emergència, i sobretot exercitar realment com s’actuaria en cas d’una evacuació de persones des de les cabines aturades a mig recorregut.


Valoracions

La probabilitat que es produeixi una aturada de la maquinària és molt remota, la instal·lació és moderna i els equipaments d’última generació. Però encara es més improbable, que sigui necessari realitzar una evacuació vertical dels passatgers de les cabines amb els problemes que això comporta: necessitat de molt personal, temps necessar, pànic dels ocupants, pressió de l’escerani a persones poc habituades, risc de precipitació, entorn ambiental desfavorable…, per citar-ne alguns que em venen al cap.


El que podria ser més probable, però també remot, seria la necessitat de l’accés per part dels grups de rescat i sanitaris a les cabines per tal de donar suport i tranquil·litzar als passatgers que puguin restar confinats en cas d’aturada involuntària i a la vegada avituallar o prestar auxili en cas de necessitat, clarament aquesta opció seria molt menys complexa i viable a l’espera de la reparació o nova posada en funcionament dels sistemes mecànics de transport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada